Arc, passadís, diana

Bicicleta cullera poma

Es Grau

Sempre he pensat que m'agradaria un dia poder decidir de sortir al carrer amb un pinzell i un pot de pintura, i perdre una tarda repintant casa meva. Però nanai.


Sempre que miro un catàleg de l'Ikea busco aquest model de finestra. Però res.


He esperat que el senyor pugés a la bicicleta i marxés mar endins. Però no.


Tampoc.

Es veu Mallorca des del teu costat, siguis on siguis, no se com t'ho fas

Amb 358 metracos, El Toro és la muntanya (per dir-li d'alguna manera) més alta de Menorca. Té el seu mirador, el seu pàrquing d'autocars, el seu senyor que dirigeix les maniòbres dels autocars, les seves màquines de begudes, la seva botiga de souvenirs i el seu santuari (amb la seva pròpia botiga de souvenirs). Aquesta última, gestionada per les seves iaies de botiga de souvenirs de santuari, que són el millor souvenir que hi pots trobar.




I una cançó en repeat al cotxe. De pujada, i de baixada.

La Terra és plana (ho sap tothom)

Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Art pre pre pre pre colombí

Per admirar l'art renaixentista italià has de mirar amunt. Per admirar l'art de l'edat del bronze menorquí t'has de tirar per terre, has de portar avarques, i has d'esperar el teu torn.

Tendido cero

–Treu això, fastigós!

Això ho cridava la meva iaia Olímpia des de la cuina, mentre el meu iaio Manel es posava a riure sense deixar de mirar la tele. Feien toros, i a ell li agradava veure'ls a vegades, i a ella no.

Que no t'agradi alguna cosa no vol dir que no entenguis que a algú altre sí.

I tot i que jo no pagaria mai un duro per ajudar a la causa torera, m'agrada que el fotògraf Toni Rodríguez (que, fixa't tu, és amic meu), fa uns anys, tingués la curiositat d'entrar a la vida dels alumnes de la escola de tauromàquia de Catalunya.