Wild thing

Ets una bèstia parda? ets un animalot que no es talla les ungles? tens unes dentotes que fan por? disfrutes empaitant al teu gat? T'atreveixes a fer el bèstia amb el Max?
Doncs apunta't aquesta peli a la pàgina d'octubre de la teva agenda.

Ah! i jo també sóc molt bèstia, mira: AAAAARRRGGGHHH!

Pollipoesia

Un dia vaig descobrir d'on sortia la paraula spam, que resulta ser una mena d'embotit barat que es van inventar per donar de menjar a la tropa.

El mateix dia vaig descobrir que van ser els Monty Python els qui van començar a fer servir la paraula spam de la manera que la coneixem ara, tot i que aleshores ni hi havia mails, ni hi havia internet ni hi havia Viagra.



I un altre dia vaig rebre aquest mail, em va fer molta gràcia i em vaig prometre que si el tornava a rebre li faria un homenatge.

I ja posats, li faig també als Monty Python, que me'n fan bastant més, de gràcia.

***

Encargar en linea - cualidad del productor

100 % efecto.

Opinion de nuestros clientes:

Sexo es mas satisfactorio que nunca. El estres y la tension han desaparecido. Ella ya no se amarga, ya no me temo que tendre que denegar su peticion. Esto es una sensacion fisica estupenda despues de que sigue el sentimiento profundo.

Lo mejor de Vi es una confianza que puedes "volar en piloto automatico", llegar relajado y sin problemas hasta la esencia, que el miembro sigue mantenerse levantado incluso cuando se interrumpa (ninos golpean a la puerta del dormitorio, ladra el perro, se desliza su condon). Toma de Vi puede hacerse tambien un regalo grande a su pareja, en el caso de tomar Vi conscientemente. Solamente un consejo: no tiene que decir a ella que estas tomando Vi: autoapreciacion femenina es tan vulnerable como la nuestra propia.

Encargue hoy y olvide los desenganos, temor largo de la renuncia y situaciones dolorosas repetidas.

***

Eugene Smith

Cap al 1950, la revista Life va enviar al jove fotògraf Eugene Smith a Espanya. La seva feina seria retratar la vida d'un poble d'Extremadura, Deleitosa, on la pobresa i la misèria contrastava de mala manera amb la vida dels qui comprarien aquell número de la revista, als Estats Units, en plena eufòria consumista.


El guiri Smith va passar un mes a Deleitosa i va ser l'atracció durant aquell mes, i del seu viatge en va sortir un reportatge que va agradar a mitges. Als habitants i al règim de Franco no els hi va fer gaire gràcia la pinta que tenia el seu poble passat per la càmera del fotògraf.

En canvi, hi va haver algú a qui sí va agradar el reportatge, un jove californià que es va enamorar d'una noia que apareixia a la foto de la vetlla del seu avi.


La història d'amor, tot i no tenir un final feliç (o sí, segons com es miri), la podeu veure aquí sota, o des d'aquí.

Que hi ha algú?

Q3

Ara sembla que ens hem d'alegrar de que el Q3 es vingui a fabricar aquí, es veu que és un gran triomf, un gasto que compensarà fins i tot als que només vam trepitjar una autoescola el dia que buscavem un dentista i ens vam equivocar de porta.

La qüestió és que la indústria de l'automòbil és important i ens hem de posar seriosos quan parlem d'ella, tot i que, amb aquest vídeo, una es pregunta si veient els senyors amb mostatxo que saluden treient-se el barret, els ciclistes que pedalen (veig que igual de temeraris que els usuaris del Bicing) o els vianants que passegen despreocupats per un ampli Gran de Gràcia (Salmerón, al vídeo), de debò aquells qutresos ens han vingut a millorar la vida.

Macagunla...

Creacions Garcia

No se si l'actual conjuntura econòmica és un bon moment per pensar en canviar d'ofici. Potser només és una idea de bombero més, però és prou divertit fer de bombero.

Festa major del barri de Sant Antoni (Barcelona)

Té pebrots que un xurrero vengui Coca Cola light.

Dels Frankenstein de tota la vida

Cada casa és un món i cada família passa les sobretaules com li rota. Hi ha qui juga al dòmino, hi ha qui juga el bingo, hi ha qui juga al burro, hi ha qui s'ho mira mentre pela mandarines i hi ha qui es clapa al sofà davant del Saber y Ganar.

A casa, tenim per costum esquartenar-nos els uns als altres i després tornar-nos a muntar. Barrejats, que fa més gràcia.

I què? No ho feia també no se qui de Milwakee? No esquarteren estudiants a Bèlgica? (i després les enterren al jardí, amb la mandra que fa).

Hem de ser menys aquí? Ni hablar.

Taja Ibiza Locomía

Pots conèixer l'Eivissa d'ahir pujant xino xano a la ciutat emmurallada (Dalt Vila) i passejar pel Museu Puget, veure les xulíssimes fotografies de l'Eivissa d'espardenya i mar, de missa i festa major, i sense pagar ni un duro.



Després pots seguir pujant i arribar al Museu Arqueològic, on hi trobaràs l'Eivissa d'abans d'ahir amb restes fenícies o islàmiques, on tampoc hi deixaràs ni un duro si hi vas un diumenge. A més, des d'allà tindràs unes esplèndides vistes de la ciutat antiga i de la moderna, que no té res d'esplèndid (coses de les ciutats modernes).


L'Eivissa d'avui també la trobes, al voltant del Mercat Nou, per exemple, amb el seu Pizza Hut, els seus tallers mecànics, les seves cafeteries, els seus tinglados nadalencs, els seus menús del dia i la seva vida normal de gent normal en un dia normal.



Ara, que si el que et van són les emocions fortes, passeja pel preciós barri vell i observa què passa quan un barri sencer és un centre comercial per guiris que tanca a l'hivern.


Si a sobre tens un punt de massoquista, prova a fer el mateix passeig al vespre, i si encara et falta canya, surt a voltar altre cop el dia 1 de gener i compta els tius amb flauta i gos, o els guiris amb tetrabrik de vi que no han acabat de païr un àcid del 1983, o els paios roncant davant d'un cafè.