Where the Hell is Matt?

No hagués dit mai que acabaria agafant-li carinyo a la pluja de Zanzíbar, als crancs de Christmas Island, a un gos de Kwait o que em cauria bé un madrilenyo amb una samarreta vermella, o un nen zambià amb una de la Juventus, o un tiu de Londres que balla charlestón.

Qui m'havia de dir que acabaria trobant a faltar a una nena filipina i a la seva germana petita, o a un senyor de Munich amb sabates taronges, o a un barbut que passava per París, o fins i tot a un footinguero del Central Park.

Per veure-ho, aquí.

Wanted. Dead or alive.

Set de la tarda, cau el sol, i al Pepeta's no estan per orgues.
Ni per pianos.
Ni per pianistes.


Ni per forasters.


Al Pepeta's les coses es fan ben fetes (començant pel seu menú) i abans de liar-se a tiros, munten un escenari, un toro mecànic i la cervesa i la truita corren a gogo.


Al Pepeta's hi ha música, al Pepeta's hi ha can can.



Al Pepeta's hi ha molt de cowboy, això és una convenció de sheriffs, molta estrella veig jo aquí, sembla el bar del Parlament.




Al Pepeta's estem de bones fins que estem de dolentes. Aquí surt el Buffalo George i et posa a caldo en el que triga el toro mecànic a fer sortir disparat al primer valent que es faci el xulo.



I anem armats, petits i grans.


Tampoc intentis fotre ma a les ballarines, ni tampoc als ballarins, per molt paquet que marquin.



I balla una mica, per l'amor de Déu.

Una mica d'aire

Potser un dia, Greenpeace iniciarà una campanya contra els vessaments tòxics que les teles ens aboquen cada dia a casa. Igual, un altre dia, Metges sense fronteres farà campanyes de vacunació contra els efectes d'aquesta merda.

Avui buscava un vell programa de ràdio que m'encantava i m'he trobat amb la seva versió en tele, que ja no fan, però que ja podem tornar a veure des de la web de TV3.

Passeig de la fama

Qui vol tenir una estrella al Hollywood Boulevard, podent tenir un post en aquest blog?. Glamour? flaixos? champagne? aquí som més de vermut.