L'home estàtic

Un dia, la Dorothy va fugir de casa i es va trobar una bruixa morta. De fet, la culpable de que aquella bruixa fos morta era ella, la Dorothy, que l'havia atropellat amb un xalet (sona raro, però així va ser).

Però la bruixa era dolenta, i la Dorothy volia tornar a casa, llavors va aparèixer una bruixa bona i li va dir que per poder-ho fer hauria d'anar a veure a un senyor amb poders que vivia a un poble que es deia Oz, que jo suposo que deuria estar pel Pirineu, per allà Err, Ur, Llo o Rô.

Així la Dorothy, potser perque s'ho va creure, potser perque es volia allunyar de tanta xalada amb vareta màgica, va enfilar cap al camí de llambordins grocs, cap amunt, cap de Llívia (la N-152).

Pel camí, però, es va trobar un espantall que no parava quiet i que es lamentava de no tenir cervell. Sense cervell, els corbs el vacilaven i allò no era un espantall ni era res.

Van seguir junts el camí de llambordins grocs, confiats de que si el veí de Llívia podia ajudar a tornar a casa a la Dorothy, potser també podria trobar-li un cervell a ell.

Un robot rovellat estava plantat a la vora del camí. Ell tenia cervell, però no tenia cor. Sense cor, no es podia enamorar com voldria, ni el podria emocionar un gol del Messi, o sigui que es va deixar convèncer de seguida i va seguir el camí de llambordins grocs amb la Dorothy i l'espantall. Qui sap? potser el savi de Llívia també tenia un cor per ell.

Es va fer fosc i les ombres dels arbres semblaven fantasmes. Tenien por i caminaven molt juntets, i va aparèixer ell. Semblava ferotge, a més de pelut i amb urpes, però aquella fera salvatge en realitat era un lleó covard, que es va posar a plorar a la mínima i ja no va deixar de fer-ho durant tot el camí que també el portaria a Oz, on potser el senyor de Llívia tenia una mica de coratge per ell.

Van passar volant unes mones i una bruixa els hi va fer la punyeta, però el senyor de Llívia, que va resultar ser un senyor baixet i amb poca pinta d'ésser paranormal, els hi va dir que qui no té un all té una ceba i els hi va donar un diploma, i la Dorothy, va poder finalment despertar a la seva habitació gràcies a la imitació d'un guàrdia civil que va fer riure molt a la bruixa bona.



The Wizard of Oz
Victor Fleming, 1939

L'home estàtic
Pau Riba, 1970

Presentació mundial

Tremola J. K. Rowling, i tremola també tu, Harry Potter! Estas despatxat Hergé, i tu, Tintin, agafa el ponxo i desapareix! (Carmela, mossega al Milú!)
Les tres bessones? i aquestes qui són?

Dels creadors de la superguia de New York City, de la mà dels mags de l'edició casolana, us presentem (qui?) l'espatarrant primera aventura dels superherois de la dècada.