NYC als teus peus

Llença la Lonely Planet!
Fes la botifarra a las Guías del País Aguilar!
Passa del Traveler!
Engega a prendre pel sac a la llibreria Altaïr!

Presentem (qui?) la definitiva guia de New York, rigorosament plantejada i elaborada durant aquest matí.

Dades comprovades a memòria!
Intineraris que no porten enlloc!
Espectaculars descampats!
Vagons de tren rovellats!
Estacions de metro a la quinta punyeta!

Vinga! baixa't la superguia de New York City, i ja que hi ets, imprimeix-te-la, plega-la i talla-la tu mateix o tu mateixa, seguint aquestes senzilles instruccions.

1. imprimeix aquest A4 per les dues cares, que quedi tal qual ho veus al pdf.
2. plega el full tres vegades segons la imatge d'aquí sota (les parts enfosquides indiquen el sentit del plec)
3. amb un cútter, talla els plecs del costat dret i superior que en resulten per tal de poder obrir les pàgines.


ets especialment maldestre? no acaba de quedar bé la cosa? parlem-ne!

Toma castanya

Ja fa dies que els carrers de Gràcia estan començant a agafar la forma de festa major.

A vegades passes per un carrer on hi ha una planta baixa amb la porta mig oberta, i veus al fons una muntanya d'ampolles de plàstic pintades, o dues iaies prenent la fresca mentre cusen flors de paper pinotxo. Espero que aquest any hagi passat la moda de reventar els carrers la primera nit. També espero que la pluja sigui clement, i que tot aquell pobre jovent de la Plaça del Sol, hagi curat els seus problemes d'incontinència.

Fa tres anys, a Formentera vaig enxampar un concert de l'Orquestra Plateria a la plaça major de Sant Francesc, i tot i que jo sóc de les que escalfa cadira i li costa arrencar-se a ballar, m'ho vaig passar bomba xerrant amb una iaia d'Es Caló que estava asseguda al meu costat, i que no li arribaven els peus a terre.

De fons, la música sonava i el Manel Joseph ballava amb desparpajo mentre deixava anar els seus "toma castanya!".

Quan van començar a sonar les primeres notes de Pedro Navaja, aquella plaça em va semblar el centre del món i aquell moment el més xulo de la història de la humanitat (per dir-ho una mica a lo bèstia), però a mitja cançó va saltar la llum, la música va parar en sec i ens vam quedar a les fosques.

L'orquestra, però, amb el savoir faire de la veterania i amb tota la tranquil·litat del món, es va apropar al públic i va tornar a començar la cançó, en unplugged i com si res no hagués passat.

La gent, llavors, es va apropar a l'escenari i va seguir ballant amb més ganes encara.