Liquidació total per jubilació

Sopa

Banyar-se a una piscina climatitzada en ple estiu és una sensació molt rara. Mai m'havia passat de tenir ganes de sortir de l'aigua per deixar de tenir calor.

Rico rico

Si algú necessita inspiració pel sopar d'avui (com jo necessito), aquí li deixo alguna idea.

Tu dius tomate, i jo dic tomàquet

Si mai t'entren ganes d'escriure un manifest, calça't uns patins i espera que se't passi.



Let's call the whole thing off
George Gershwin i Ira Gershwin, 1937

Se levanta el telón

Encara que això sembli l'escenari d'una obra de Calixto Bieito, estem parlant del terrat de casa meva en plena nit de barbacoa.

Tour de France

Sense tele i sense sofà, els estius de Tour de France no són el mateix, per això li dedico el post a un ciclista, Gino Bartali, nascut el 18 de juliol de 1914 i mort el 5 de maig del 2000, que va ser un dels grans en la història del ciclisme italià.

Guanyador de diversos Tour de France, Giros d'Itàlia i fins i tot un gran premi Reus-Barcelona el 1935, va ser un exemple d'esforç i superació, i fins i tot pioner en l'ús del canvi de marxes.

Etern rival i alhora amic de Fausto Coppi, Gino Bartali serà recordat per les seves excepcionals dots d'escalador.

Paolo, quan vulgui.



Bartali
Paolo Conte

Estampes clàssiques

Quan me'l trobo estic contenta de veure'l, parlem, fem negocis, i quan ja li he preguntat per tota la parentela i m'he posat al dia de la seva salut, m'acomiado pensant que igual ja no el veuré més. A vegades, en canvi, me'l miro i estic convençuda que ens enterrarà a tots.

Tribu urbana

Les Tresines diuen que tot allò que et proposis ho pots fer, que si ho fa aquella, tu també, que s'ha de tenir un esperit aventurer. Tot plegat, des del taller que han muntat al menjador del seu pis del carrer Verdi, a Gràcia.

Jo també vull tenir un esperit aventurer i també treballo des del menjador d'un pis de Gràcia, jo també xerro amb la bacallanera, prenc tallats al Caracas i demano «mitja lliura» de cigrons. Qualsevol dia, a més, se que baixaré a comprar el pa amb bata i moneder, i aquell dia se que no hi haurà marxa enrere.

Així doncs, tal com algú es fa Jet, Shark, Nyeta, Cumbaià, o es compra una Harley Davidson i es passeja per Barcelona amb una armilla de serrells, jo trio fer-me Tresina, per poder, finalment, calçar-me els Pikis i caminar pel barri amb la seguretat que dóna sentir-se part d'una tribu amb solera.

I amb principis, oju.

Com ha sigut?

Ni idea. Jo només se que he començat buscant fotos d'Henri Cartier Bresson, i he acabat mirant vídeos de Jacques Tati.

Je suis very mod

Què en saps tu de Vespes, eh? I de Lambrettes?

Pregunta-m'ho a mi, jo ara sóc una scooterista de primera línia, tot i arribar en tren a les scooterades, com a la d'ahir a Sant Pol de Mar (un detallet sense importància).

I què tindrà a veure que jo fins ahir no tingués ni idea que de Vespes hi han de 50, de 75, de 125 i hasta de 200? (si però, 200 què?) i què tindrà a veure que jo només tingués una remota idea del que era un mod? I que no tingués notícia de que hi podien haver skins pacífics com un hippie, amb avarques i amb noms tipo Oriol Recasens? I quina importància té que em faci mal el cul quan porto un quart d'hora fent de paquet?

Sí, vale, potser no he tingut mai cap Vespa, i potser no tinc ni carnet de conduir, però a Formentera un dia em van deixar una Vespino, que és de la mateixa marca.

Total, que el punt de trobada estava a la mateixa estació de Sant Pol, entre les vies i el mar. Allà, les Vespes i Lambrettes estaven aparcades sota el sol, i els seus amos xerraven animadament buscant l'ombra, prenent algo i esperant allò que sempre s'espera i ningú sap perque no passa, fins que passa. Marxem! cascos, motors, adelante.


No havia fet mai una cosa així, marxar en comitiva per la costa i fer una volta per sobre Sant Pol i rodalies per tornar a baixar cap al mar, cinquanta motos i tu, uns més ràpids uns més lents, gaudint del paisatge i de les bondats dels motors trucats. Però que boniques són les (o els?) scooters, que bonics els polos Fred Perry, que boniques les carreteres envoltades de pins i que bonic veure el mar des d'allà.


Una horeta de volta, alguna pausa per recuperar la circulació al cul (és el que tenen les motos històriques, que a part d'històriques, són velles), aparcar la moto i apalanque a un parc davant de la platja, on ja s'hi estava preparant un senyor dinar.


La seva paella, que estava molt bona, la seva amanida servida en palangana, regat amb la seva garrafa de vi i la seva gasosa. Tot plegat, sota l'ombra dels arbres i en una atmosfera molt tranquila i divertida (aviso que les fotos del final, enganyen).


Després de la paella, dels badalls i del cafè, la gent es va desperdigar una mica entre les dues principals activitats que fa la gent normal quan acaba de dinar i es troba entre la gespa...


i el mar.


Un cop recuperada l'activitat cerebral, va arribar el moment de les proves d'habilitat on s'hi podia apuntar qui volgués, i que no va tenir desperdici (és el que passa quan part de la prova consisteix en empassar-se un got de cervesa).


I vinga a fer finals i semi finals i requetefinals i ara no me'n recordo a qui li tocava (això ho deia el del micro), i ara perdoneu m'he equivocat i li tocava a l'altre, i vinga i el públic animant als participants, i vinga les xurris donant el senyal de sortida amb la bandera, i va arribar un moment en que jo no tenia clar si s'havien d'esquivar les ampolles o passar-hi per sobre.

Al final vam tenir l'honor de pertànyer al grup d'un finalista, el Ferran, i un semifinalista, l'Alexis, que aquí podeu veure en acció. No us perdeu com s'empassava les cerveses com si fossin xupitos, trasca-i-padentro. Admirable.



Poc després ja enfilavem cap a Barcelona. Jo en tren, gaudint de l'espectacle de la pluja sobre les platges del litoral, i el Joanca i companyia en moto, sota el diluvi, que sembla que no els hi va semblar tan bonic.

Madeleine

Si algú pensava que Bèlgica només ens havia regalat receptes de musclos, els tebeos del Tintín i les cols, s'equivoca. Jacques Brel era belga.

Així que aprofito que m'agrada molt el Jacques Brel, aquesta cançó i les magdalenes del Forn Fortino, per donar la benvinguda al Mariano, que va boig per les magdalenes i avui ha arribat a Madrid per passar el seu mes de vacances.



Madeleine, Jacques Brel
Ce soir j'attends Madeleine
J'ai apporté du lilas
J'en apporte toutes les semaines
Madeleine elle aime bien ça
Ce soir j'attends Madeleine
On prendra le tram trente-trois
Pour manger des frites chez Eugène
Madeleine elle aime tant ça
Madeleine c'est mon Noël
C'est mon Amérique à moi
Même qu'elle est trop bien pour moi
Comme dit son cousin Joël
Ce soir j'attends Madeleine
On ira au cinéma
Je lui dirai des "je t'aime"
Madeleine elle aime tant ça

Elle est tellement jolie
Elle est tellement tout ça
Elle est toute ma vie
Madeleine que j'attends là.

Ce soir j'attends Madeleine
Mais il pleut sur mes lilas
Il pleut comme toutes les semaines
Et Madeleine n'arrive pas
Ce soir j'attends Madeleine
C'est trop tard pour le tram trente-trois
Trop tard pour les frites d'Eugène
Et Madeleine n'arrive pas
Madeleine c'est mon horizon
C'est mon Amérique à moi
Même qu'elle est trop bien pour moi
Comme dit son cousin Gaston
Mais ce soir j'attends Madeleine
Il me reste le cinéma
Je lui dirai des "je t'aime"
Madeleine elle aime tant ça

Elle est tellement jolie
Elle est tellement tout ça
Elle est toute ma vie
Madeleine qui n'arrive pas

Ce soir j'attendais Madeleine
Mais j'ai jeté mes lilas
Je les ai jetés comme toutes les semaines
Madeleine ne viendra pas

Ce soir j'attendais Madeleine
C'est fichu pour le cinéma
Je reste avec mes "je t'aime"
Madeleine ne viendra pas
Madeleine c'est mon espoir
C'est mon Amérique à moi
Sûr qu'elle est trop bien pour moi
Comme dit son cousin Gaspard
Ce soir j'attendais Madeleine
Tiens le dernier tram s'en va
On doit fermer chez Eugène
Madeleine ne viendra pas

Elle est tellement jolie
Elle est tellement tout ça
Elle est toute ma vie
Madeleine qui ne viendra pas

Demain j'attendrai Madeleine
Je rapporterai du lilas
J'en rapporterai toute la semaine
Madeleine elle aimera ça
Demain j'attendrai Madeleine
On prendra le tram trente-trois
Pour manger des frites chez Eugène
Madeleine elle aimera ça
Madeleine c'est mon espoir
C'est mon Amérique à moi
Tant pis si elle est trop bien pour moi
Comme dit son cousin Gaspard
Demain j'attendrai Madeleine
On ira au cinéma
Je lui dirai des "je t'aime"
Madeleine elle aimera ça.